La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels Instruments de corda polsada. 

Consisteix exclusivament en un suport de la o les cordes o bé d'un suport i un ressonador que pot ser-ne separat sense destruir l'instrument. En els tipus més habituals de cítares, les cordes es disposen en un pla paral·lel a la tapa harmònica de la caixa de ressonància, i no sobresurten de la llargada total de la caixa de ressonància.

​

També es denomina així a un antic instrument de cordes metàl·liques puntejades, afinades a parells (com el llaüt) però amb la part posterior plana com la guitarra. Justament el nom guitarra i el de cítara tenen un origen comú, i comú també al d'altres instruments com per exemple el sitar, amb màstil i cordes simpàtiques. Altres instruments de noms semblants com el de cítola (italià) i gittern (anglès) també tenen la mateixa rel, però pertanyen al grup dels llaüts, és a dir, que tenen un màstil.

​

La cítara és un instrument de corda que se sosté sobre els genolls o en una taula i que es punteja. Algunes cordes poden ser xafades (com en la guitarra actual) i altres tenen altura fixa i són usades per a acompanyament. És un instrument folklòric d'Europa central. 

​

Modernament, la cítara, en moltes de les seves variants tradicionals en diverses regions d'Europa central, té forma trapezoïdal i el nombre de les seues cordes varia de 20 a 30. Es toca amb una pua o plectre. És d'un grandària superior al violí encara que n'hi ha de diverses mides.