El sitar és un instrument musical de corda indi, d'arquitectura similar a la de la guitarra, el banjo, etc., tot i que la caixa de ressonància és semiesfèrica i el mànec és més llarg i travessat per nombrosos trasts.

​

El sitar té de 18 a 26 cordes d'acer: 4 cordes per a la melodia, 3 que proporcionen l'acompanyament harmònic i rítmic, i entre 11 i 19 cordes afinables que vibren per simpatia i amb la seva ressonància donen cos i textura al so. Es pot identificar en tenir un so metàl·lic i pels seus glissandos. 

Totes les cordes són pinçades amb un plectre (mizrab) situat al dit índex, menys les simpàtiques, que eventualment es toquen amb el dit petit.

​

El sitar és un instrument versàtil amb un so suau i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament de les ragues així com per servir a la interpretació virtuosa. Es creu que va ser introduït a l'ÍIndia des de Pèrsia durant el període mogol, tot i que d'altres musicòlegs van atribuir la seva invenció a Amir Jusru, important músic cortesà del segle XIII.

​

Aquest instrument ha estat popularitzat a Occident en gran part gràcies al músic indi Ravi Shankar.