El charango és un instrument musical vigent en les regions altiplàniques de la serralada dels Andes, a Amèrica del Sud. 

Els seus origens es remonten al segle XVIII a Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. 

​

Té cinc parells de cordes encara que hi ha variacions amb més cordes però sempre en cinc jocs. La caixa acústica es tradicionalment feta amb la carcassad'un quirquintxo (tipus d'armadillo)

​

A Bolìvia, els artesans del charango van desenvolupar un important número de disenys que van de l'esvelta forma en 8 fins als models estilitzats i angulars,  inclós han desenvolupat models semblants a la guitarra eléctrica. 

​

El charango té una trajectòria centenària a Bolívia i Perú, i té important presència en la música d'Argentina, Xile i Equador.

​

En temps antics el charango s'ejecutava tan sols dins del folklore andí (bolivià), però la popularitat de l'instrument s'ha desbordat cap a altres formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees.