La quena (del quítxua: qina) és un instrument de vent, semblant a la flauta. El seu origen es remonta a l'època precolombina als Andes. 

​

Està formada per una sola estructura tubular de canya de bambú amb dues apertures verticals i sis forats frontals.

​

Ens els seus orígens era una flauta que contenia entre quatre i set forats, amb certes similituds amb el Shakuhachi japonès. Es feien majoritàriament a partir de la canya, tot i que també s'utilitzaven ossos, fang o plumes de còndor. 

La seva evolució va permetre anar passant de melodies pentatòniques a diatòniques, fins arribar a interpretar qualsevol escala cromàtica i, a partir d'elles, qualsevol classe de melodia. 

​

Avui en dia se segueix utilitzant a moltes zones del Perú i de Bolívia, encara que, en fer-se internacionalizat la musica dels Andes, es utilitza en tot el mon per nombroses qrups musicals.