La flauta de Pan, conegut també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un Instrument de vent compost originalment d'un conjunt de tubs sonors ajuntats per diferents procediments, que produeix un so semblant al de la flauta travessera.

 

Sovint s'utilitzen canyes, tapades per un extrem.La mitologia grega explica l'origen d'aquest instrument, al que també anomenen syrinx polycalama (siringa de moltes canyes), com a resultat de l'amor del deu Pan vers la ninfa Siringa.

​

Arreu del món podem trobar una gran varietat de formes i variacions d'aquesta flauta. Els materials utilitzats per a la seva construcció són també molt variats. Independentment de la forma que prengui o de l'època històrica on hagi aparegut, totes aquestes flautes deriven d'un arquetipus comú: algunes canyes (canyes, bambús, etc) reunides per a confegir un instrument musical.

​

Trobem flautes de Pan a Europa, a Àsia, a Amèrica, a Oceania i a l'Africa. Aquestes flautes porten naturalment nombrosos noms diferents pel món i "Flauta de Pan" és només el nom genèric per al conjunt de les flautes que pertanyen a aquesta família d'instruments.

 

Aquest instrument és típic de les regions situades als Andes. 

​

No produeix sons simultanis o acords, sinó que només un únic so a la vegada.