FAMÍLIA D'INSTRUMENTS
VENT
OBOÈ
L'oboè és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. Segons la classificació habitual, es considera de vent fusta i llengüeta doble.
El seu ús es circumscriu a la música d'orquestra i per a banda i a la música de cambra. El corn anglès és de la mateixa família, amb un registre més greu.
L'oboè es va desenvolupar durant el segle XVII a partir de la xeremia. El seu nom prové del francès hautbois (haut = alt, en el sentit de fort; bois = fusta: instrument de fusta que sona fort).
El seu cos és un tub cònic format per 3 seccions: la superior, la inferior i la part del pavelló.
El diàmetre de l'obertura mesura 0,47 cm a la part més alta i 1,58 cm al començament del pavelló. El pavelló s'acampana una mica i acaba amb un anell de metall.a llengüeta és de doble canya (Arundo donax) i de 0,63 cm d'ample i està lligada al tub mitjançant un fil enrotllat. La longitud de l'instrument, inclosa la llengüeta, és d'aproximadament 64,77 cm;
El seu so ha estat descrit com acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i abellutat. Aquests adjectius representen les qualitats més òbvies de la doble llengüeta, qualitats que ho distingeixen d'altres instruments.
