FLAUTÍ O PÍCCOLO

El flautí o piccolo (que prové de l’italià flauto piccolo que vol dir flauta petita). És l’instrument més petit i agut de l’orquestra. És aeròfon i, com la flauta travessera, té un bisell per trencar l’aire que bufa l’instrumentista a l’hora de fer sonar l’instrument.

De fet, és molt semblant a la flauta travessera però força més petit i agut. El timbre és molt semblant però sona una octava (vuit notes) més agut.

Podem trobar flautins construïts amb fusta de banús (com el clarinet o l’oboè) o metall, igual que passa amb la flauta travessera.

És un instrument molt agut i s’utilitza molt en bandes i en orquestres simfòniques ja que degut al seu so tan punxent sobresurt amb facilitat del gruix de la resta d’instruments. Malgrat això, si l’istrumentista ho desitja, també pot tocar passatges més melodiosos i suaus.

Fou introduït a l'orquestra cap a la fi del s XVIII. És anomenat també piccolo o octaví.

Vivaldi escriví concerts per a flautí i orquestra.