La gralla és un instrument musical de vent i un instrument de fusta de doble canya i tub cònic, àmpliament fet servir en el folklore català. 

​

Igual com la dolçaina valenciana -instrument amb el qual guarda una gran similitud; alguns consideren que és el mateix instrument amb dues variants- prové de les antigues xeremies àmpliament difoses des de l'Edat mitjana i fins al Barroc. 

​

També se l'anomena grall de pastor, xaramita o xirimita. Probablement, el nom de l'instrument prové del seu so estrident en referència al crit d'una gralla.

​

És conegut per ser l'instrument que es fa servir durant la càrrega i descàrrega dels castells o que toca la música del ball dels gegants i cabuts. Sovint s'acompanya d'algun instrument de percussió com el tabal.

​

La mitjanit de Nadal es feia servir per simular el cant de gall i anunciar així el nou dia.

​

Antigament les persones que viatjaven soles duien una gralla entre les seves possessions amb la creença que li serviria per espantar els éssers fantasiosos que viuen en la natura.

​

La persona que toca la gralla s'anomena graller o grallaire encara que en les Caramelles el que tocava aquest instrument se'l solia anomenar grall o grai.