FAMÍLIA D'INSTRUMENTS
VENT
FLAUTA DOLÇA
La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en que es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació.
El seu so es produeix quan el buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on està ubicat el bisell o també anomenat trencavent, un mecanisme emprat per altres instruments de bisell com ara l' orgue o el flabiol.
El seu so és extraordinàriament clar i dolç.
La flauta de bec va ser popular a l' edat mitjana.
La flauta de bec va ressorgir en el segle XX, en dos vessants destacades:
-La primera, de cara a la recuperació de la interpretació de la música històrica amb els instruments originals pels quals va ser escrita.
-La segona, per la seva idoneïtat pedagògica per a l'ensenyament de música a l'escola com per l'atractiu que representa per a molts intèrprets aficionats.
Avui, malgrat que molta gent el veu com a un simple instrument per a nens, el cert és que hi ha molts grans intèrprets professionals que demostren àmpliament tota la capacitat de l'instrument recuperant així el prestigi que havia tingut en el seu moment.
