El sac de gemecs,  que també rep altres noms com buna (a Andorra), xeremia, coixinera, gaita o botella, és la cornamusa pròpia de Catalunya. 

​

És un instrument aeròfon que consta d'un bot o sac que s'infla amb el bufador, tres bordons i un grall. El so és produït per llengüetes de canya.

​

És difícil determinar el seu origen ja que gairebé no ha deixat rastres, però es creu que fou un instrument romà (per llavors dit tibia utricularis) que va ser escampat per tot l'imperi tant a orient com a occident, evolucionant a moltes formes locals. 

​

Com totes les cornamuses, el sac de gemecs acumula l'aire en el bot, en aquest cas una pell generalment de cabrida sencera girada cap a dins -com les bótes de vi-, característica molt comuna a l'Europa oriental, on també s'utilitzen altres tipus de pell.

​

Del cabrit o cabrida hom en cus les potes del darrere, mentre que les del davant i el forat del coll resten obertes per tal de fixar el grall i el bufador a les potes del davant i el braguer que subjecta els bordons al coll.

​

La persona que toca aquest instrument s'anomena sacaire (Catalunya). A Andorra es diu buner.

 

Els sacaire sol sonar al costat del flabiolaire o flabioler que toca el flabiol, el tamborí, i un instrument de llegüeta doble com podria ser la xeremia o la tarota en una formació que s'anomena cobla de tres quartans. També acostuma a aparèixer en moltes formacions folk, en aquest cas en formacions molt més diverses.