FAMÍLIA D'INSTRUMENTS
VENT
L'acordió és un instrument musical aeròfon de llengüetes lliures, constituït per una manxa, muntada entre dues plaques de fusta o metall, que és accionada amb els braços.
Els dits de la mà dreta premen les tecles (o els botons) que produeixen la melodia (extensió del la al do3), i els la mà esquerra teclegen sobre els botons dels baixos (5 octaves) i els de l'acompanyament (cada botó produeix un acord, d'aquí el nom de l'instrument).
Hi ha dos tipus principals d'acordió: l'acordió cromàtic i l'acordió diatònic:
-Cromàtic significa que pot fer els 12 sons de l'escala (comptant notes naturals i alterades)
-Diatònic significa que només pot fer les notes de l'escala diatònica en la qual està afinat.
Fou patentat el 1922, a Berlín, per Friedrich Buschmann.
El primer instrument amb el nom d'acordió va ser patentat a Viena per Cyrillus Demian l'any 1829. Va tenir de seguida una gran acollida, i molt aviat es va fabricar a Bèlgica, França i Suïssa.
Aquests primers acordions eren diatònics. Això vol dir que amb un mateix botó es fan sonar dues notes diferents, una quan la manxa bufa i l’altra quan xucla igual que les harmòniques.
Els acordions de seguida van esdevenir indispensables en totes les formacions de música tradicional, i actualment encara es construeixen. El seu model més habitual és el de dos rengles de botons i vuit baixos.
