FAMÍLIA D'INSTRUMENTS
VENT
CORN ANGLÈS
El corn anglès és un instrument de la família de vent-fusta, emparentat amb l'oboè tant per la seva estructura com pel seu timbre.
El corn anglès és més llarg que l'oboè i pot sonar una quinta més greu.
Disposa de llengüeta de doble canya, les quals són una mica més grans que les de l'oboè, i també, a diferència d'aquest, el seu tudell presenta una lleugera curvatura. El tub és lleugerament cònic. La seva campana en forma de pera contribueix a donar-li un timbre un punt més nasal i cobert que el de l'oboè.
La seva digitació és la mateixa, tot i que des del punt de vista tècnic, el corn anglès resulta més incòmode de tocar, ja que els forats estan més separats entre ells, degut al seu cos més llarg.
El corn anglès procedeix de l'oboè da caccia (oboè de caça) del segle XVIII, instrument molt emprat per Bach en les seves Cantates.
A les partitures orquestrals s'abreuja amb les inicials (ca).