El Bombardí (o tuba tenor) és un instrument musical que pertany a la família del vent metall, amb tub cònic i amb veu en l'extensió de baríton-tenor. És un instrument de construcció cónica com la tuba, a diferència d'altres instruments com la trompeta o el trombó, de construcció cilíndrica. 

​

El so es produeix per la vibració dels llavis de l'intèrpret en la part anomenada boqueta, i el registre produït és gràcies a l'estructuració pròpia de l'instrument, que depén de la pressió dels llavis de l'instrumentista genera una successió de notes anomenades armònics, i mitjaçant el sistema mecànic que incorpora (vàlvules rotatives o cilindres, o bé el sistema de pistons, qualsevol sistema funciona amb el mateix objectiu) genera totes les notes d'una escala musical.

​

És un típic instrument de banda, el paper del qual, a l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes.

 

Es considera que el bombardí prové del saxhorn, inventat per Adolphe Sax.
Aparegué per primer cop a Alemanya pels voltants de l’any 1830.