FLAUTA
Recull de partitures
Robert Allen Zimmerman, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, (Duluth, Minnesota 1941) és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura.
Dylan ha aportat a la música rock una dimensió poètica més rica i adulta, emprant metàfores i figures al·legòriques per a descriure el desordre individual i social, a més d'una inventiva melòdica provinent d'estructures tradicionals com el blues, la balada o les cançons de treball.
Al llarg de la seva carrera ha experimentant amb tota mena de ritmes i formes harmòniques, cosa que ha enriquit la seva expressió musical i ha influït en molts altres intèrprets i compositors.
Bob Dylan va abandonar definitivament els estudis universitaris i, decidit a dedicar-se completament a la música, el 1961 es va traslladar a Nova York.
Allà va començar a cantar en els cafès de Greenwich Village, on es reunien els aficionats al folk.
El jove cantant va cridar l'atenció de les més importants figures del gènere, a les quals admirava i que aviat ho van considerar un dels seus.
Al llarg de la seva carrera ha rebut premis com el doctor honoris causa per la Universitat de Princeton, diversos Grammy i el Lifetime Achievement Award com a reconeixement a la seva trajectòria artística.
Comendador de l'Ordre de les Arts i les Lletres franceses, el 2001 va rebre un Oscar a la millor cançó original i un Globus d'Or per Things Have Changed, tema inclòs a la banda sonora de la pel · lícula The Wonder Boys, dirigida per Curtis Hanson.
El 2006 va rebre dos nous premis Grammy per Modern Times, disc editat aquest mateix any i guardonat com a millor àlbum de folk contemporani.
A més va rebre per una de les cançons d'aquest treball, Someday Baby, el reconeixement com a millor solista de rock.
Robert Allen Zimmerman va néixer a Duluth, Minnesota (Estats Units) el 24 de maig de 1941.
Des de la infància va mostrar un gran interès per la música i la poesia.
Vivia en un entorn rural i conèixer de primera mà la música tradicional americana d'origen europeu.
El 1959 va començar a estudiar a la Universitat de Minnesota, on va entrar en contacte amb l'anomenada música folk i amb la cançó protesta. Freqüentava els locals nocturns en què s'interpretava música i aviat va començar a actuar-hi. A més, passava més temps cantant i tocant la guitarra i l'harmònica que estudiant. Va ser llavors quan va adoptar el seu nom artístic, en homenatge al poeta americà Dylan Thomas.
Amb les seves guitarres, banjos, tambors i harmòniques, els cantants folk dels anys seixanta anaven de la mà amb l'expansió dels moviments pels drets civils i contra la guerra del Vietnam.
Músics com Pete Seeger, Peter, Paul and Mary o Joan Baez, en general joves compromesos blancs de classe mitjana i urbans, estaven convençuts que amb cançons podien combatre el comercialisme, la hipocresia, la injustícia, la desigualtat i la guerra. També Bob Dylan transmetia amb les seves lletres d'alt contingut poètic missatges que donaven un nou sentit a la música popular.
Les seves cançons de protesta no només reflectien els sentiments de la gent cap als temes contemporanis, sinó que els creaven, guanyant-se el títol de la veu de la seva generació.