MÚSICA LLEUGERA O POPULAR URBANA
Sabem que a les cultures més antigues ja hi havia músics que componien cançons encomanadisses que la gent retenia amb facilitat a la memòria. Aquestes cançons pertanyen al que anomenem música popular.
La Música Popular s'ha desenvolupat sobretot en nuclis urbans i s'ha transmès principalment a través de cançoners. Hi ha moltes cançons populars d'autor conegut. D'altres són anònimes perquè en desconeixem el compositor.
Aquest tipus de música, anomenada Música Popular Urbana, va adquirir un gran desenvolupament a mitjan segle XX amb l'arribada d'un nou ritme: el Rock&Roll .
Aquest gènere, nascut als Estats Units, va conquerir en pocs anys els adolescents de tots cinc continents.
Els músics de Rock, entre els quals n'hi havia de molt joves, es van convertir en una mena d'herois a imitar i van vendre milions de discs.
Les dues manifestacions més importants de la música popular i les que més han influït en altres músiques del segle XX són: el JAZZ i el ROCK.
Totes dues poden considerar-se com la BASE DE LA MÚSICA MODERNA.
La música popular urbana és producte de les tradicions aportades per les comunitats d'immigrants (esclaus negres portats de l'Àfrica i colons blancs arribats d'Europa, fonamentalment anglosaxons) que van formar els Estats Units d'Amèrica.
Del contacte entre la música que interpretaven els esclaus negres i la música interpretada pels colons blancs, neixen els CANTS DE TREBALL i els ESPIRITUALS. De la tradició blanca multinacional, però fonamentalment anglosaxona, naixeria el COUNTRY.
-
Els cants de treball ( "work songs") eren cantats pels esclaus negres per a suportar la monotonia dels treballs realitzats en el camp o en la construcció del ferrocarril. Els interpretaven liderats per un membre del grup al que després s'unien els altres en un patró de trucada-resposta.
-
Els espirituals ( "spiritual song") són els cants religiosos practicats pels esclaus. Es tracta d'una polifonia de tipus espontani, sense agrupacions prèvies per registres. La interpretació és entre solista i cor. Els temes parlen d'alliberament i esperança en una vida millor.
-
El GOSPEL ("evangeli") s'utilitza per designar a la música religiosa afroamericana des de 1930 fins a l'actualitat. El gospel recull les característiques dels espirituals i el seu estil vocal passarà al "soul" de la dècada de 1960 i a tota la música negra en general.
