AGRUPACIONS INSTRUMENTALS
SOLISTES
Tots els instruments poden actuar com a solistes. Però no tots els instruments són polifònics (poden fer més d'un so alhora). La guitarra i el piano són exemple d'instruments polifònics
PETITES AGRUPACIONS
Són agrupacions instrumentals que no superen els deu instrumentistes. També s'anomenen grups de CAMBRA.
El nom de les diferents agrupacions depèn de el nombre d'integrants, així podem distingir, duos, trios, quartets, etc. Un dels quartets més conegut és el quartet de corda, que està compost per dos violins, viola i violoncel
CLASSIFICACIÓ
2
AGRUPACIONS DE MÚSICA DE CAMBRA
En general estan compostes per un reduït nombre de músics que pot oscil·lar entre dos i quinze.
En aquestes agrupacions de cambra, a diferència del que succeeix en les agrupacions orquestrals, cadascuna de les veus superposades de què consta una composició musical és interpretada per un únic instrument.
L'expressió de cambra (da camera) prové de al segle XVII. en aquesta època, petits grups d'instrumentistes actuaven en petites sales o a les cambres dels palaus. Entre els grups de cambra més habituals podem assenyalar:
1.Quartets i quintets: poden realitzar diverses combinacions de instruments per formar quartets i quintets. La més important és el quartet de corda format per dos violins, una viola i un violoncel. aquesta formació neix i es consolida en el classicisme (segle XVIII). A partir d'el quartet de cordes podem obtenir un quintet afegint una viola o un violoncel. Existeixen també quintets de vent fusta (flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot) i de vent metall (dues trompetes, trompa, trombó i tuba o una trompeta menys i un trombó mes).
2. Duets i trios: hi ha diverses combinacions d'instruments aptes per a formes duets i trios. Els instruments que habitualment formen un duet són el piano i algun instrument aeròfon o cordòfon. El trio més característic i per al qual estan escrites la majoria de les composicions és el de corda. els seus components són piano, violí i violoncel.
3. Altres formacions: sextet, nonet (nou intèrprets), etc.
4. Grup de música pop: habitualment format per bateria (composta per diversos plats (idiòfons indeterminats) i diversos membranòfons també indeterminats (bombo i tres o més toms)), guitarra elèctrica, baix elèctric i vocalista. A aquesta formació bàsica freqüentment se li afegeixen el saxofon, 1 teclat electrònic, etc.
AGRUPACIONS DE MÚSICA ORQUESTRAL
En general estan compostes per un elevat nombre de músics (podent arribar a cent en les orquestres simfòniques). En elles cadascuna de les veus superposades de què consta una composició musical és interpretada per diversos instruments. Entre les agrupacions orquestrals més importants destaquem:
1.Orquestra de corda: va néixer al segle XVII. La formen 14 o 15 músics que toquen els instruments de la família de la corda fregada (violí, viola, violoncel i contrabaix) als quals es poden afegir el clavecí, algun instrument de vent que sol actuar com a solista i algun instrument de percussió, com els timbals.
2.Orquestra simfònica: neix al segle XVIII, al període històric conegut com classicisme. Sobre la base de l'orquestra de corda s'afegeixen els instruments de vent fusta, vent metall i instruments de percussió.
3.La banda de música: l'origen de les bandes de música és molt antic i està relacionat amb els exèrcits de totes les èpoques i llocs, que les utilitzen per elevar la moral de la tropa. Està composta per instruments aeròfons (vent fusta i vent metall) i instruments de percussió (membranòfons i idiòfons).
CLASSIFICACIÓ
3
