La rondalla és un conjunt d'instruments de corda que es toquen generalment amb el plectre i coneguts com a instruments de corda pinçada.

 

Té el seu origen a Espanya a la medieval, especialment a Castella, Catalunya, Aragó, Múrcia i València. La tradició va passar a l'Amèrica espanyola i a altres llocs com les Filipines.

 

La paraula rondalla deriva de la ronda espanyola , en la que, tot tocant, es canta una "serenata".

​

La rondalla té els seus orígens en les bandes que tocaven a Espanya (així com a "Nova Espanya", per exemple, les que van derivar en els mariachis de Mèxic) que van ser les precursores de la "rondalla moderna" (la d'avui dia) i que van derivar també (paral·lelament) en quatre tipus diferents de grups musicals: uns grups de joves que tocaven i cantaven normalment davant de les cases, amb unes bandes de músics conegudes com a murgues que demanaven almoina, uns grups de músics coneguts com a comparses que tocaven en un escenari, i els grups músics de la universitat coneguts com a estudiantina o tuna. Els instruments musicals utilitzats generalment pels membres la rondalla són: mandolines, violins, guitarres, flautes, violoncels, baixos, panderetes, castanyoles, i triangles.