OBRA

Després de la mort de Bizet, la majoria dels seus manuscrits es van perdre; les seves obres van ser revisades per tercers i publicades en versions no autoritzades per la qual cosa sovint és difícil distingir quines parts són realment auténticas.

Fins i tot Carmen es va veure alterada en un format de gran òpera a l'ésser reemplaçats els seus diàlegs amb recitatius escrits per Guiraud, a més d'altres arranjaments a la partitura.

El món musical no va reconèixer immediatament a Bizet com un mestre i, llevant Carmen i la suite l'Arlésienne, poques de les seves obres van ser interpretades després de la seva mort

Bizet va saber combinar l'art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, és per això que les seves obres són tant complertes.

Un tret molt característic de Bizet són les seves orquestracions, molt coloristes i exòtiques.

Òpera i música per a l'escena

- Le Docteur miracle, opéra-bouffe (1856)
- Don Procopio, opéra-bouffe (1858-9)
- La Prêtresse, opereta (?1861)
- Les pêcheurs de perles, òpera (1863)
- L'andalousie òpera (1864)
- Ivan IV, (?1864-5; revisada entre 1864 i 1865)
- La jolie fille de Perth, òpera (1866)
- Noé, òpera de Jacques Fromental Halévy conclosa per Georges Bizet (1869)
- Djamileh, òpera en un acte (1871)
- L'Arlésienne, música incidental (1872)
- Carmen, òpera (1873-4), estrenada l'any 1875,

Música per a piano

- Gran Vals de Concert en Mi bemoll (1854)
- Nocturn en Fa major (1854)
- 3 Esbossos Musicals (1858)
- Cants del Rin (1865)
- Variacions Cromàtiques de Concert (1868)
- Nocturn en Re major (1868)
- Jeux d'enfants 12 peces, per a duo de pianos

o piano a quatre mans (1871)

Orquestra

- Simfonia en do major (1855)
- Obertura (c.1855)
- Scherzo i Marxa fúnebre (1860-1)
- Sis cants del Rin (1865)
- Marxa fúnebre (1868-9)
- Souvenirs de Rome (« Roma ») (1860-8 rev. 1871)
- Jeux d'enfants, Orquestració de les peces

per a piano a quatre mans núms. 2, 3, 6, 11 i

12 (1871)
- L'Arlésienne, suite No.1 (1872; La suite No.2 és

de Guiraud)
- Patrie, obertura simfònica (1873)

Coral

- Vals en Sol major per a quatre veus i orquestra (1855)
- La Chanson du Rouet per a un solista i quatre veus (1857)
- Clovis et Clotilde, cantata (1857)
- Te Deum, soprano, tenor, quatre veus i orquestra (1858)
- Vasco de Gama, oda-simfonia (1859-60)
- La Mort s'avance, quatre veus i orquestra (1869)

Cançons

- Vieille Chanson (1865)
- Après l'hiver (1866)
- Feuilles d'Album, 6 cançons (1866)
- Chants des Pyrénees, 6 cançons folkloriques (1867)
- Berceuse (1868)
- La Coccinelle (1868)
- Sérénade: O, quand je dors (1870)
- Absence (1872)
- Chant d'Amour (1872)