top of page

BANDOLERS

El Bandoler és una cançó composta per Lluís Llach durant el seu exili a París al 1967. La cançó parla d'un bandoler anomenat Joan Serra (conegut com La Pera).

El bandolerisme sorgeix al camp, a Catalunya ( s.XVII ), fruit de la misèria que va fer que una part de la població es situés al marge de la llei. Es van formar colles d’homes armats, comandats per algun membre de la petita nobles empobrida, que es dedicaven als robatoris, als segrestos i al contraban.

Vivien als boscos i assaltaven als viatgers. Defensaven als pobres davant dels rics i per això el poble els protegia. Dos bandolers famosos van ser Joan Serrallonga i Perot Rocaguinarda

​Era el segle XIX

amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en Lapera.

Li agradava la sang
i el xiprer encara recorda
tots els critsque allà han pregat:
Pietat, pietat!

-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.

-No em mateu,
us demano per ma mare!
-Reseu l'últim 'Crec en Déu'
-Pietat, pietat!

L'endemà de bon matí,
davant la verge del carme,
de genolls està pregant,
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
Pietat, pietat!

Però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí,
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit,
és l'última pregària.

-Quan jo sigui ben mort,
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fosa,
que algú resi una pregària
davant la verge del carme
i que dos ciris tinguen flama.

bottom of page