SO i QUALITATS
L'Oïda
L'òrgan de l'oïda és el que ens permet de captar el so, que és una vibració determinada en el medi.
L'oïda té organs que ens permeten sentir sons i mantenir-nos en equilibri.
És complicat i s'hi distingeixen tres parts: orella externa, mitjana i interna.
Oïda Externa
L'orella externa consta del pavelló de l'orella, que és la part més exterior i visible, i del conducte auditiu extern, d'un a dos cm de llarg, que acaba en una membrana anomenada timpà, que vibra quan rep el so.
Oïda Mitjana
L'orella mitjana és una cavitat plena d'aire, separada de l'orella externa per la membrana del timpà. S'obre cap la gola per un conducte estret, la trompa d'Eustaqui. La separació amb l'orella interna són dos foradets, les finestres oval i rodona, tancades per una membrana. L'orella mitjana és travessada, des de la membrana del timpà fins a la finestra oval, per una cadena de tres ossets: martell, enclusa i estrep.
Oïda Interna
L'orella interna, anomenada laberint a causa de la seva complicació, té dues parts ben diferenciades: el cargol i els canals semicirculars. El cargol és un tub enrotllat d'uns 35mm de longitud. A tot el seu llarg hi ha una membrana en contacte amb el nervi acústic. Aquest condueix al cervell l'estímul que prové de la vibració del timpà, transmesa per la cadena d'ossets a la finestra oval.
Els canals semicirculars són tres. Estan disposats perpendicularment entre ells i orientats de tal forma que les terminacions del nervi auditiu ens donen en tot moment la posició del cap. Constitueixen l'òrgan de l'equilibri.
