Edvard Grieg
Peer Gynt
La seva música rep la influència de compositors romàntics com Schumann i Chopin. Tot i així Grieg troba el seu estil basant les seves melodies en el folklore noruec.
L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.
Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876.
Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer.
A la cova del rei de la muntanya (o al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, Opus 23 Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.
” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies.
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir:
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya.
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats.
I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí.
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “
