CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS
Podem classificar els instruments en 4 famílies segons la manera de produir so:
El gong és un instrument de percussió. Encara que és popularment conegut com xinès la paraula és d'origen malai. Es tracta d'un gran disc metàl·lic (habitualment, de bronze) amb les vores corbades (generalment cap a dins), que es percudeix amb un mall. El Gong en general, es suspèn verticalment d'un suport.
La majoria tenen una elevació en el centre, situant el punt en què s'ha de colpejar i serà el punt d'origen de la vibració que genera el so, en general, greu i lúgubre. No obstant això, tot i ser un instrument relativament gran, té moltes possibilitats de matissos: des d'un pianíssim a un fortíssim.
El gong pot estar afinat o no, per la qual cosa, pot generar tant sons determinats com indeterminat.
Té un origen oriental. A Occident, va ser emprat, per primera vegada, públicament i que hagi quedat registrat, a França el 1791 per François-Joseph Gossec, en els funerals de Mara 'beau (Honore Riqueti, Comte de Marabeau).
Més endavant, el 1804, va sonar al teatre de l'Opera de París, durant la representació d' Ossian.
El gong també es va usar durant els funerals de Napoleó I, el 15 de desembre de 1840.
