CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS
Podem classificar els instruments en 4 famílies segons la manera de produir so:
La darbuka és un instrument de percussió d'origen àrab usat a tot Orient Pròxim. També se'l coneix per toballe ( es pronuncia tob-bale o tubale, especialment a Palestina zarb i dumbek (o tombak), que deriva dels dos sons principals que formen la base de la seva tècnica: un so greu (dum) i un altre agut (tac), a més dels redobles, que en àrab s'anomenen harakat i sels coneix com a "tákatak". A Egipte se'ls coneix amb el nom de Tabla, una paraula que en àrab s'utilitza per a designar instruments de percussió.
La darbuka és un tambor d'una sola membrana. Té forma de copa. Originalment s'utilitzava fang per a la caixa de ressonància i pell de cabra o de peix per a la membrana, tot i que tambés es sol fer servir fusta o metall per a la caixa. Actualment és comú l'us de fibra de vidre o alumini per a la caixa i plàstic per a la membrana.
Per a tocar, la darbuka es sol col·locar entre les cuixes o damunt les cames i es fa servir la palma de la ma i els dits.
L'origen de la darbuka es remonta a l'antiga Babilonia, pero s'ha estès molt, arribant fins i tot als Balcans i al nord d'Africa. És un dels instruments més utilitzats de la música àrab.
